El seu nom és Pol Olivier, 19 anys, freshman, i jugador de la Northwest Nazarene University (NNU) a la DII de la NCAA.
Alçada: 1,85 m. Posició: Base. Trajectòria: 10/11 CB Vilaseca Junior 11/12 CB Vilaseca (EBA) 12/13 Canàries Academy Sènior 13/14 Northwest Nazarene University.
D'acord a la informació que proporcionen els companys de muevetebasket.es, es tracta d'un jugador que destaca per la seva complexió atlètica i per la seva velocitat.
El seu entrenador diu això de Pol: "Pol is a talented young guard who is extremely motivated. He menges from a great basketball academy where he ha rebut una trained how to play the game ". Pol és un base jove i talentós que està molt motivat. Ve d'una gran acadèmia de bàsquet en el qual ha estat entrenat per jugar aquest esport.
Segons Esteban Novillo, té molt bona visió de joc amb un gran domini de pilota. A més, té un perfecte 1x1 i és bon finalitzador de contraatacs.
A la lliga de Pol, la NCAA D2, pot oferir fins a 6 beques, si bé, no tenen perquè oferir una beca completa a cada jugador.
Després d'aquesta introducció sobre Pol, us deixem amb l'entrevista. Destacar l'amabilitat de Pol i el ric que ha estat en les seves respostes, és d'agrair. Esperem que us agradi!
Pregunta: Com et vas aficionar al bàsquet? Perquè el bàsquet i no qualsevol altre esport? Resposta: Em vaig aficionar quan era petit, quan feia primer de primària, volia jugar amb els meus amics així que ho vaig provar, encara que després ho deixi dos anys per practicar la natació, però finalment el bàsquet m'acabo convencent.
Sempre m'han agradat tot tipus d'esports i els he practicat, recordo que durant una temporada, en pre-infantil, crec, combinava els entrenaments de bàsquet amb els d'atletisme, m'agradava molt córrer, però per a mi el bàsquet és un esport que quan entres al és impossible de deixar, és un estil de vida, jo ho necessito.
P: Com i quan vas rebre la trucada de la NCAA?
R: Fa 2 anys vaig estar a la CBA (Canàries Basketball Academy), una acadèmia de bàsquet molt prestigiosa a Europa, que ha enviat més de quaranta jugadors a la NCAA.
Anar a Gran Canària va ser una oportunitat que no vaig poder deixar escapar, va ser el meu primer any fora de casa, lluny dels amics, de la família, però jo volia fer un pas gran en la meva carrera, volia anar a estudiar i jugar a la NCAA . Així que després d'un llarg i dur any aprenent noves coses i corregint errors, gràcies a Rob Orellana s'hem presenta l'oportunitat de poder anar als Estats Units amb una beca. Crec que va ser a finals de febrer del 2013 quan vaig començar a parlar amb el coach.
P: Quines diferències hi ha entre els Estats Units i Espanya? On es formen millor als jugadors?
R: La principal diferència que hi ha entre els Estats Units i Espanya és el joc, aquí el joc és molt més directe, molt més ràpid, si a la primera pots tirar, tires , si pots penetrar, penetres... això és així, és molt diferent a Espanya. Una altra diferència és la passió que tenen pel joc, com ho viuen, com et transmeten aquesta motivació necessària per guanyar el partit, per sortir a per totes i en això els americans són experts. També, cal destacar el físic i la rapidesa dels jugadors, sempre és un punt extra de motivació jugar contra ells.
Com sabem, tant els Estats Units com Espanya són principals potències en el món del bàsquet, jo crec que surten molt bons jugadors d'ambdós països, això si, amb formacions diferents. A mi m'encanta aprendre, i és increïble poder dir que he pogut rebre tant formació espanyola com americana, aprofitant aquesta "doble formació", sempre intento escollir el millor de les dues i adaptar-la a la meva joc, així que no sabria dir on es formen millor.
P: Què vas sentir quan vas arribar a la universitat, va ser difícil acostumar-te a viure allà?
R: Quan vaig arribar a NNU, sincerament, no m'ho creia, i quan em van començar a ensenyar el campus, el pavelló, les instal·lacions... em vaig quedar amb la boca oberta. Sabia que USA és diferent, és un altre món, però que fos així de increïble tampoc m'ho esperava, era tot molt gran. Amb una gent tan oberta i simpàtica, és molt fàcil acostumar-te a viure, no tan sols els coachs o els companys d'equip et tracten bé, sinó que també els companys de classe, els professors, i la gent del campus.
Tothom et saluda i t'ajuda en qualsevol cosa ... i fins al veí de la residència et deixa al microones o la nevera!!
P: Com és un dia a dia d'un jugador universitari en la NCAA?
R: El meu dia a dia és simple, m'aixeco vaig a classe, depèn del dia tinc entre 2 i 4 hores, a la tarda sempre són els entrenaments, de vegades abans de l'entrenament tenim "study hall" amb tots els de l'equip, ens posem a estudiar i fer els deures tots junts. Abans d'entrenar sempre fem sessió de vídeo de l'entrenament anterior per corregir els errors i no tornar a cometre'ls, després entrenem 3 hores en les quals fem exercicis de tècnica individual, tir i competició. Aquesta rutina és de dilluns a divendres, i els dissabtes únicament entrenament. Quant comenci la temporada, els horaris varien una mica, depenent del desplaçament ja que tenim viatges, com ara un a Alaska que ens anem uns 5 dies, i llavors l'horari s'adapta. També, com a extra, abans de començar la temporada, cada dia a les 6:30 am tenim un entrenament físic al gimnàs.
P: Què intentes transmetre quan jugues?
R: És difícil respondre a això, la veritat és que ni jo mateix m'ho he plantejat, suposo que m'agrada crear, fer bon bàsquet i que sigui atractiu per als espectadors, encara que prefereixo que sigui eficaç, tant per fer punts com per donar assistències a els companys. Aquest any estic aprenent molt i sobretot quan surto al camp m'agrada portar el partit a la meva manera, m'agrada el canvi, que es vegi que he aportat energia per aixecar l'equip o per seguir lluitant pel partit.
P: Què vas pensar quan l'entrenador et va cridar per debutar?R: Recordo que estava molt nerviós, hi havia moltíssima gent, el retransmetien a la televisió, comentaristes, a sobre era fora de casa... tot podia sortir o molt malament o molt bé. El company al qual vaig substituir, es va carregar ràpidament de faltes i vaig sortir molt d'hora a la pista, ni m'ho esperava, i la veritat és que no vaig tenir ni temps per pensar en el que estava passant, simplement vaig sentir el meu nom i vaig saltar a la pista.
Quan estava en ple partit és quan em vaig adonar de la importància que era aquest moment. Només puc dir que jugar davant de tantes persones, on ets el centre d'atenció quan tens la pilota, és una sensació increïble, inexplicable... simplement és genial.
P: Com definiries la teva primera temporada a la NCAA fins al moment?
R: Doncs molt curta, el meu any de freshman ha passat volant. Una experiència en la qual puc treure’n molt bones sensacions. Per mi venir a Usa era un somni, i aquest somni s’ha pogut fer realitat gràcies a la oportunitat que m’han donat aquí a la NNU. Ha sigut un any molt diferent en quant a bàsquet però també en quant a la vida normal, un any de transició, tot i que no m’ha costat gaire adaptar-me, es sempre difícil venir d’un altre país i que d’un dia per un altre estiguis vivint en un altre mon totalment diferent.
P: S'han complert els objectius a nivell individual i col·lectiu?
R: Ha estat una temporada bastant irregular en quant al bàsquet, des del principi hem tingut lesions importants que ens han afectat una mica al conjunt i això ha sigut un pes que ha repercutit en els partits. El nostre principal objectiu d’equip era poder arribar i disputar els play-off, però tal i com he dit, ha sigut un any en el que les peces no han acabat d’encaixar i sumant-li lesions d’homes importants, ens han deixat fora de les places de play-off. Individualment, les expectatives d’un principi les tenia clares, venia d’un altre país, venia a treballar i a guanyar-me una plaça i es clar el fet de ser freshman també hem feia veure les coses clares, però vaig venir amb moltes ganes i il·lusió i això va fer que des d’un bon principi hem guanyés la confiança de l’entrenador. Una confiança que ha servit per jugar mes minuts dels que un freshman habitual podria tenir, així que molt content. He tingut algun alt i baix, coses que m’agradaria millorar de cara el futur, però he après moltíssim, sobretot a tenir caràcter a la pista i saber liderar dins del camp. Com ja he dit, m’ha passat molt ràpid la temporada i me quedat com amb el regust de voler alguna cosa mes... la veritat es que ja miro cap el futur i ja estic pensant en l’any que be, un any que sincerament pinta molt be.
P: Quina relació hi ha entre els companys d'equip?
R: La relació que tinc amb els meus companys, és més que simples companys, son com germans per mi. Des del començament han estat una peça fonamental per sentir-me com si fos a casa, amb ells estableixes una relació molt gran ja que passes tot l’any al seu costat, viatjant sempre junts, compartint habitació, a més fins i tot els grans t’ajuden amb els deures i si necessites parlar ells t’escolten. Un punt molt fort ha estat tenir companys internacionals que des d’un bon principi ja hem van ensenyar com seria mes o menys viure i adaptar-se aquí, ja que ells ja ho han passat. Aquest relleu es el que prendré jo ara en un futur per els nous jugadors que vinguin. Tot es treball d’equip i quan algú ho necessita, estem allà per ajudar i això es un dels tants valors que corre per dins dels vestuari.
P: Un cop acabi aquesta temporada què?
R: Doncs ara que ja s’ha acabat, sobretot estudiar i treure bones notes per deixar l’estiu encarrilat. Son dos mesos en els quals ens centrem mes en la universitat, tot i que òbviament seguim entrenant, mes gimnàs i sessions de tècnica individual i tir. Serà un estiu molt llarg de quasi 4 mesos en els quals podré gaudir de totes aquelles persones que tant he trobat a faltar però sobretot aquest estiu serà per treballar mes que mai, per tornar molt fort, amb les piles recarregades per poder afrontar de la millor manera la nova temporada, una temporada que personalment, crec que serà molt important per l’equip. La veritat es que tenim gent molt bona en totes posicions i això ens ajudarà, espero-ho, a estar dalt.
P: Es cert que hi ha molt d'ambient en tots els partits i que es viuen d'una forma especial?R: Es un altre món, la gent ho viu molt intensament, per ells l’esport a les universitats son importantíssims i recolzen molt a tota aquella gent que estudia i el practica. El camp s’omple bastant durant la temporada. Personalment m’encanta jugar a casa, però aquest any he gaudit molt dels partits que eren fora.
Tinc una foto de cada camp al que hem jugat, tots els camps de la conferencia, es graciós perquè els trobo molt bonics, sempre amb el terra brillant i plens de gent. Jugar-hi es una sensació inexplicable, es una sensació que nomes tens quan estàs dins del camp, que nomes tens quan portes la pilota entre les mans i tants ulls et miren... es increïble.
P: Vols enviar algun missatge a la teva família, amics, etc?
R: Vull que sàpiguen sobretot els meus pares, la meva germana Berta i la meva novia Jordina, el que signifiquen per mi, son un constant recolzament cada dia, durant els bons i mals moments i que moltíssimes gràcies per estar com si estiguessin sempre al meu costat, son genials. Tampoc em vull oblidar de tots els meus amics, uns amics que se que mai perdre i que estan també allà per qualsevol cosa. Finalment, m’agradaria poder dedicar unes paraules a una persona, al meu amic Alex Fuentes. M’agradaria dir-li que segueixi lluitant i que segueixi amb aquesta força que sempre l’ha caracteritzat, se que es una gran persona molt gran i que d’aquí molt poc el tornarem a tenir per les pistes amb aquell somriure i amb aquella energia que tan fàcilment et transmet. Molt Ànims.
Un jugador històric: Magic Johnson
Un jugador actual: Vasilios Spanoulis
Un grup de música: Els Pets i Gossos
Una ciutat per viure: Tarragona
Una ciutat per visitar: Seattle
Un hobby: M'agrada practicar tot tipus d'esports relacionats amb la muntanya
Moltes gràcies Pol pel teu temps i per donar tants detalls en les respostes. Així dóna gust! Des d'aquí et desitgem molta sort en aquesta aventura i que seguim rebent grans notícies teves. Molta sort!
Molta sort!
ResponElimina