Avui us proposem un debat més interessant i més fort: Qui és el millor jugador de tota la història?
Encara que creiem que és impossible classificar jugadors de diferents generacions, vam decidir fer-ho basant-nos en una varietat de categories, incloent habilitats, títols, el domini, la relativitat, guardons individuals, competència i el suport de l'equip.
L'únic jugador que té un lloc clar en aquesta llista, és el gran Michael Jordan.
Seguim amb Magic Johnson. De principi a fi, va tenir la carrera més extravagant en la història de l'NBA. Va guanyar un títol com a Rookie jugant pràcticament de totes les posicions, incloent com a pivot en el Game 6 de les Finals contra els 76ers, i va arribar a les Finals en la seva última temporada abans d'anunciar que era portador de VIH. El carisma de Magic, la seva visió del joc, la seva capacitat d'adaptació i tot el seu domini general de les estadístiques (mitjanes de 19.5 punts, 11.2 assistències i 7.2 rebots) Va canviar la manera de jugar de tot un equip i va ser el creador del Show-time.
Ara és el torn de Shaquille O'Neal: Shaq mai rep el crèdit que es mereix. De fet, és molt probable que no tinguin a O'Neal entre els 10 millors jugadors de la NBA de tots els temps. Però anem a realment avaluar adequadament; Shaq és el més amenaçant, imponent i monstruós espècimen en la història de la lliga. Era impossible defensar per un lapse de vuit anys, més o menys. Va tenir una mitjana de més de 29 punts per partit en tres temporades, va guanyar quatre títols de l'NBA i va liderar tres equips diferents a les Finals de la NBA. És simplement irracional el classificar centres llegendaris com Wilt Chamberlain i Bill Russell davant d'ell tenint en compte que la competència en la seva època no tenia la mida adequada per competir. Shaq hauria potencialment mitjana més de 50 punts i 20 rebots per joc si hagués jugat en els anys 60.
Anem ara amb Kobe Bryant. Per descomptat que es pot argumentar que si Kobe hagués jugat la part més important de la seva carrera en els anys 90 en lloc de MJ, seria àmpliament categoritzat com el millor jugador en la història de la NBA. Durant un temps, Bryant va ser eclipsat com un gran jugador de tots els temps, ja que va jugar al costat de Shaq. Però una vegada que es va apoderar dels dos títols addicionals en el 09 i 10, no hi havia dubte que Bryant mereixia molt més respecte. A part del campionat addicional, la producció ofensiva de Jordan era una mica més sensacional que la de Kobe. El palmarès de Kobe Bryant és enorme i només li falta el sisè anell per estar a l'altura de Michael Jordan. Entre els seus èxits més brutals, destaquen els 81 punts que va anotar ell solet contra els Tornto Raptors.
Ara parlarem de LeBron James, LeBron està avançant ràpidament en les llistes. Cap atleta ha estat en el centre de tal escrutini i pressió constant. No obstant això, en aquests dos últims anys és on finalment ha aconseguit superar-ho tot. James és una bèstia física, un atleta electritzant i té una visió instintiva de la pista que només Magic Johnson pot rivalitzar. Tenint en compte que encara està en el millor moment de la seva carrera, és possible que James segueixi ascendint en la classificació.
El següent a la llista és Hakeem Olajuwon. Un altre "center" que no rep prou reconeixement. Cap altre home gran en la història de la lliga va tenir millor moviment de cames i una major creativitat prop del cistella que Hakeem, qui va guanyar títols consecutius en els anys 90 i va fer tres aparicions en les Finals de l'NBA. A més del seu inigualable repertori ofensiu, Olajuwon va ser un taponador de primer nivell (amb una mitjana en la seva carrera de 3.1 taps per partit). No és casualitat que moltes de les estrelles d'avui dia van a entrenar amb "The Dream" per aprendre d'ell.
Ara ens centrem en Larry Bird. El que fa que Bird sigui tan extraordinari és que ell encara estava entre els millors jugadors de la lliga, quan tot just podia jugar com a resultat d'una lesió a l'esquena a la fi de la seva carrera. La majoria de la gent l'associa amb ser un anotador sense precedents, però Larry era un home renaixentista a la pista. Ell és, sens dubte, el millor aler agafant rebots (mitjana de 10 rbs. En la seva carrera) i va ser un jugador de primera classe creant jugades per la seva excel·lent passada i visió de la pista.
Toca el torn ara d'Oscar Robertson. Oscar és el millor jugador de la seva generació. Potser no hagi guanyat tots els títols com Bill Russell i pot no haver estat tan dominant com Wilt Chamberlain, però en termes de talent i habilitat, Robertson va ser un dels millors. Ell segueix sent l'únic jugador en la mitjana un triple doble durant tota una temporada (1961-1962).
Parlem ara de Kareem Abdul-Jabbar. De vegades, la longevitat i la consistència és l'atribut més important per un esportista. Kareem va ser tot això i més. Va jugar 20 anys a l'NBA, va guanyar sis títols, és el màxim anotador de tots els temps de la lliga (38.387) i va posar de moda el tir de ganxo com ningú. L'única cosa que disminueix a Kareem va ser el fet que mai va ser definitivament el millor jugador en cap dels seus equips campions (Oscar Robertson, Magic Johnson).
Seguim amb Tim Duncan. Duncan pot ser el jugador més cerebral en la història de l'NBA. No és casualitat que és anomenat el "Big Fundamental". Tot i que encara és un jugador eficaç, Duncan en el seu millor moment va ser una càrrega amb la qual equip rivals havien de bregar a banda i banda de la pista. El jugar en un mercat petit com el de San Antonio mai va ajudar al seu estatus, però els seus cinc anells garanteixen clarament una posició entre els millors.
Ara anem amb Wilt Chamberlain. Tant de bo Wilt, qui va fer la mitjana de més de 50 punts en una temporada, més de 30 durant els seus primers nou anys en la lliga i més de 20 rebots en les seves primeres 12 temporades, tindria la meitat d'això en el joc d'avui? Com ho faria al enfrontar-se amb centres més dominants com Shaq, Ewing i Hakeem? És una pregunta que sempre estarà en l'aire i que mai sabrem la resposta. Wilt té un rècord bestial. Anotar 100 punts en un sol partit.
Ara és el torn de Bill Rusell. El jugador amb més anells de la NBA amb 11. 5 premis MVP i una bèstia capturant rebots. Igual que amb Chamberlain, hi ha el dubte de saber quins números i quants títols hagués guanyat jugant en una època més actual.
Ara és el torn de Scottie Pippen. No hi ha cap jugador en la història de la NBA més eclipsat que Pippen, qui sempre serà reconegut com l'home d'ala de Jordan. Un defensor tenaç, un gestor de la pilota suprem i un atacant electritzant, Pippen tenia totes les eines per ser l'opció número 1 en un equip i aconseguir grans coses. En l'any que MJ va jugar beisbol, Pippen mitjana un rècord personal de 22 punts, gairebé nou rebots i gairebé sis assistències.
Anem amb Dirk Nowitzki, el millor jugador europeu. Dirk va revolucionar la seva posició. El seu tir en suspensió al costat de la seva extensió fa impossible que sigui cobert. Nowitzki té un anell de campió i MVP al seu costat i qui sap, potser encara hi ha més en el tanc per al millor jugador estranger de tots els temps. 16 temporades, 22,5 punts, 8,1 rebots i 1,471 triples l'avalen un lloc a la llista
Per finalitzar, parlem de Dwyane Wade. Hi va haver un moment en què alguns van pensar que Wade estava en camí de superar Kobe Bryant com a millor escorta de tots els temps. Encara que ha començat a recol·lectar anells, problemes al genoll han disminuït el seu lloc a l'equp i no de manera significativa. No obstant això, l'exercici de Wade en les Finals de la NBA del 2006 va ser un dels esforços individuals més electritzants de tots els temps. Amb la marxa de LeBron James als Cavs, veurem si Wade torna a ser el jugador que era abans de l'arribada del King a Miami.
Aquests són els 15 noms que jo personalment crec que han d'estar a la llista. Qualsevol aportació per part vostra serà ben rebuda i presa en compte. Espero que us agradi l'article.
Font: http://www.nba.com/magic/espanol/categorizando-los-mejores-20-jugadores-en-la-historia-de-la-nba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada