Social Icons

twitter google plus email

dimarts, 29 de juliol del 2014

El millor 5 de la història

Avui contem amb un artícle de l'Oriol Carmona, el podeu trobar al twitter (@carmona_uri) que ens mostra quin és, per ell, el millor 5 de tota la història. Us animem a deixar el vostre 5 inicial als comentaris. Esperem que us agradi! 

De vegades, ja es fa difícil escollir un jugador en concret ja que en cada posició, en cada equip, i amb cada entrenador es fa funcions diferents.

Exemple: Pat Riley gran entrenador va estar als Lakers i tenia a Magic Johnson com a base dons intentava fer un joc perquè destaqués Magic Johnson, més pensat en un base amb molta tècnica.

Però posant-me al millor 5 desprès d’aquest petit parèntesi crec que no és tant fàcil fer-ho ja que cada època es diferent. I jo sempre faig posició per posició. 


·    Base: Magic Johnson. Gran líder dels Lakers del showtime. Va ser un gran jugador. Cal recordar que l’any abans ja havia guanyat la lliga universitària l’any 1979 amb Michigan desprès de derrotar a Indiana State del mític Larry Bird que havia aconseguit 33 victòries fins arribar a la final. Va ser l’inici d’una rivalitat màxima entre dos llegendes. Va ser núm 1 d’aquell any al draft però tot i ser nominat al “Rookie” de l’any, va guanyar l’anell només en arribar. Va formar parella amb Kareem Abdul Jabbar en uns grans Lakers. Tot i guanyar 5 anells no vull oblidar que va arribar en 9 Finals però va caure en 4. L’última en el 1991 any de la seva retirada deguda al sida en una final on ja va ser un fi de cicle per aquells Lakers i donada la claredat d’aquella final, perdien contra un equip que estava marcat per un jugador dels Bulls. Aquella final la van perdre per 4-1

·     Escolta: Michael Jordan. Sens dubte un gran líder. Quin gran error en aquell draft del 1984 per Portland Trail Blazers escollint al num.2 a Sam Bowie que no va ser el que s’esperava. Va estar esperant 7 anys veien sempre com es quedaven a les portes de jugar la final però al arribar-hi cada cop que jugaven guanyaven. Començant derrotant 4-1 de forma clara i contundent a aquells Lakers que acabaven una era.

Al 1993 desprès de guanyar el 3er anell de forma consecutiva va acomiadar-se de forma sorprenent deguda a la mort del seu pare dedicant-se durant l’any 93/94 al Beisbol.

Al juliol del 1994 la lliga de beisbol es va declarar en vaga i per mitjà de varis en aquells moments ex-companys seus i sobretot Phil Jackson, el van persuadir perquè tornes. Va tornar i tot i tenir una primera temporada la 94/94 no molt bona va demostrar que no havia perdut el seu amor i qualitat per jugar-hi. Guanyant un altre cop 3 anells de forma consecutiva i aconseguint el segon “Three Peat”.

Al 1998 va anunciar que ho deixava definitivament. Però al 2001 sorprenentment va fitxar per Wizards amb un gran contracte va estar 2 anys i la seva estança a Washington va ser més un tema comercial més que no pas esportiu.



·         Aler: en aquesta posició hi ha, i hi hauran, molts dubtes i són dos jugadors

-       1) Larry Bird

Quan un jugador està en un equip que aconsegueix guanyar 33 partits seguits i perd a la final normalment no t'ho creus, però aquest va ser el seu cas en la universitat l’any 1979. Una derrota que al donar el salt a la NBA el va fer més fort escollit el numero 6 del draft a l’any 1979 per Boston, va ser arribar i moldre ja que al primer any va ser el millor rookie. Durant aquells anys 80 Larry protagonitzaria una gran rivalitat amb Magic Johnson.
Larry va guanyar 3 anells en 5 finals. Les dos perdudes varen ser contra aquells Lakers de Magic Johnson.

El seu tir peculiar va ser el que el va fer famós com a jugador. I potser parlem del millor jugador NBA de raça blanca. Tot i ser un 3 que no tenia gran físic va destacar més pel seu talent innat a la pista.

-       2) Lebron James

Tot ser i un jugador en actiu, Lebron esta marcant una manera de jugar amb un gran físic. I superant-se cada any en el tir. Lebron s’ha convertit en un jugador casi imparable.
Escollit per a Cleveland com a num. 1 del Draft del 2003. Lebron va ser una estrella nomes arribar, escollit rookie d’aquell any. Per davant de Chris Bosh, Wade, Carmelo, etc

A Cleveland va ser un líder portant-lo a l’any 2007 amb 22 anys a la final que van jugar contra els Spurs i que van ser humiliats per 4 a 0.

Desprès de créixer com a jugador, al 2010 any que acabava contracte, decideix canviar d’equip i anar a Miami en una franquícia on faria un Big-Three amb Dwyane Wade i Chris Bosh.

La decisió va ser mes que polèmica ja que molts aficionats de Cleveland Cavaliers varen cremar la seva samarreta.

El primer va ser difícil a Miami no es va començar com es pensava. Tot i començar malament amb més derrotes de les esperades varen aconseguir ser campions de Conferència a Playoffs, en un any on perdrien la final contra Dallas de Dirk Nowitzki.

El segon i tercer any al estar més feta la plantilla i amb reforços d’homes veterans com Battier, Allen i Miller. Miami va ser el millor equip imposant-se en el 2012 per 4 a 1 davant d’Oklahoma Thunder en una final amb poca història.

I en la del 2013 d’una forma més agònica guanyant per 4 a 3 a Spurs, en una final que va ser més pel 6e partit ja que els Heat perdien la sèrie per 2 a 3 i en aquell partit perdien de 5 a falta de 28 segons. I dos triples i una mala gestió de grup dels Spurs els va portar a liderar el 2on anell de forma consecutiva
.  
Aquest últim any Lebron tot i haver fet individualment una bona temporada no ha aconseguit el MVP de la lliga regular. I es varen trobar un altre cop amb els Spurs i aquest cop els Spurs varen ser clars dominadors. Es cert que els dos primers partits a San Antonio van dominar però al 1er Lebron es va “lesionar” a l’ultim quart i Miami no va poder frenar aquest joc.

I la sèrie al arribar a Miami per 1 a 1 Lebron i els seus Heat van ser superats per uns grans Spurs, amb un grandíssim joc d’equip i un més que sorprenent Kawhi Leonard.

Al acabar l’any Lebron ha pres la sorprenent decisió de tornar a Cleveland on veurem si segueix sent un gran. 


·   Aler-pivot: Tim Duncan. Sens dubte un gran acumulador de títols. Quin punt d’inflexió va ser per la franquícia de San Antonio aquell draft del 1997 on Timy va ser escollit num. 1.

Jugador amb gran capacitat per moure’s dintre la zona i amb gran tir exterior, Duncan va fer dels Spurs una gran franquícia guanyadora començant per l’any 1999 on San Antonio guanyava l’anell formant una gran parella amb David Robinson. 

No només va quedar aquí sinó que a l’any 2003, 2005 i 2007, Timy va guanyar tres anells any si any no, formant un gran “Big-Three” amb Tony Parker i Manu Ginobili. Jugadors que venien del bàsquet europeu i han fet un gran trio amb Duncan portant cada anell guanyat a fer que Spurs siguin millor equip i fer un gran joc col·lectiu.

Desprès de 6 anys sense arribar-hi al 2013 varen arribar i una mala gestió, dic jo, al 6è partit de Popovich deixant a Duncan a la banqueta i treien a Diaw com a únic 5, va fer que empatessin els Heat i al 7e partit el perdessin.

Amb 38 anys i rendint a un gran nivell, encara no se sap quan es retirarà ja que veient aquest últim any...


El dia que es retiri no hi ha cap dubte es farà un gran homenatge.



·     Pivot: En aquest apartat sempre he tingut dubtes, però sabent que un 5 sempre ha de ser un dominador de la zona i intimidador, aquest lloc l’ocupa Shaquille O’Neal.

Num. 1 del draft del 1992 per Orlando any del Dream Team. 

Al 1996 dona un gran salt a Lakers on al no tenir al principi grans anys, des de l'any 2000 fins al 2002 va aconseguir un “Three-Peat” formant una super parella amb Kobe Bryant que va aconseguir guanyar 3 anells seguits.

Desprès de perdre l’any 2004 la Final de forma contundent davant els Detroit Pistons, Shaquille decideix abandonar els Lakers i fer aventura a Miami.

Des de Florida apareixien rumors de que havia marxat per falta d’entesa amb Kobe Bryant una relació que va passar d’amor a odi.

Amb Pat Riley com a entrenador i donant-li protagonisme a Wade va aconseguir el 4rt anell derrotant a Dalllas a la Final per 4 a 2 remuntant un 0 a 2 en contra.

Els seus últims 3 anys a l’NBA on va jugar a Phoenix, Cleveland i Boston Shaquille va destacar més per declaracions més que no rendiment a la pista.



1 comentari: